dimecres, 30 de novembre de 2016

Dimecres, 30 de novembre de 2016



Després d'un dimecres de festa, a causa de la pluja, avui hem pujat a peu a Montserrat, des de Monistrol  pel camí de les Aigües i també ens hem arribat a la Santa Cova, que alguns no coneixíem

Montserrat. Inici de la pujada, amb boira molt bellugadissa



Pujada a Montserrat pel camí de les Aigües

El cim més alt i llunyà de la dreta és la Mola de Sant Llorenç del Munt

Panoràmica des del camí de la Santa Cova

Monistrol i el Llobregat

Montserrat

Montserrat. El monestir i altres dependències

Un dels misteris del rosari al camí de la Santa Cova

Un dels misteris del rosari al camí de la Santa Cova

Montserrat. Entrada al recinte de la Santa Cova

Montserrat. Santa Cova

Montserrat. Santa Cova



Imatge de la Mare de Déu de Montserra de la Santa Cova

Des del recinte de la cova

La mini Colla caminaire d'avui a l'entrada de la Santa Cova

Panoràmica d'un tram del Llobregat, des del camí de la cova

Montserrat. Panoràmica des de l'entrada del monestir, amb la Gorra Frígia, a dalt al centre


Imatges dels entorns de Can Bonvilar on han anat la resta de la Colla dels Dimecres. Imatges de Joan Marañón:

La Mola des de terres de Can Bonvilar. Terrassa. Foto Marañón
L'altre Grup de la Colla dels Dimecres, des de territori de Can Bonvilar de Terrassa. Foto Marañón

dimecres, 16 de novembre de 2016

Dimecres, 16 de novembre de 2016



De nou a Sant Llorenç del Munt. Avui tota la colla junta (19), amb esmorzar al mirador del pla de les Pinasses, just a sobre dels Òbits. Alguns hi hem arribat després de pujar al Montcau i havent esmorzat hem baixat als Òbits i per la Font Flàvia hem retornat a la carena del Pagès, fins al coll d’Estenalles de nou. Sembla que de cop els bolets han deixat d’aparèixer.


De camí cap al Montcau

Cim del Montcau

Cim del Montcau i Montserrat al fons

Cim del Montcau i la Mola al fons. (Foto Vicenç Frutos)

La mini Colla al Montcau

La Colla d'avui al pla de les Pinasses

Els Òbits

Camí de la font Flàvia

Màquina de Tren, Morella i Sant Llorenç Savall

Placa de la Font Flàvia

El monumental roure de Palau

Última hora: M'acaba d'arribar aquesta foto (20-11-2016) que ens va fer el Joan Marañón, mentre érem al cim del Montcau

Moment en què ens fèiem la fotografia de més amunt al cim del Montcau. D'això se'n diu sentit de l'oportunitat. Foto de Joan Manuel Marañón



dijous, 10 de novembre de 2016

Dimecres, 9 de novembre de 2016



Com l’any passat hem fet una sortida de tot el dia. Enguany a l’estany de Montcortès i hem dinat a tocar de l’embassament de Cellers.

Avui he estat jo mateix qui he portat la Colla (els més
agosarats)  i ho he fet a Montcortès. Foto: Vicenç Frutos
L’estany de Montcortès està situat a ponent del poble de Montcortès al municipi del Baix Pallars (capital Gerri de la Sal), a 1065 m d’altitud. Té 0,46 km2 , un perímetre de 1320 m i una fondària màxima de 30 m. S’alimenta, bàsicament d’aigua subterrània.

Llegenda: on hi ha el llac hi havia una ciutat esplendorosa Un bon dia un captaire, més pobre que una rata, va passar casa per casa mendicant alguna cosa per treure el ventre de pena; no va aconseguir ni una engruna de pa: tal era la gasiveria dels habitants d'aquella ciutat. Quan ja se n'anava va veure  una dona que arribava amb una pastera al cap. Li demanà almoina i la dona li respongué que no tenia res més que el pa que duia a la pastera, calent, acabat de fer, i li n'oferí un tros, tot i dir-li que a casa seva eren molt pobres i carregats de canalla, i d'aquell pa n'havien de menjar tots. El captaire li agraí la caritat i, després de menjar un mos d'aquell pa, va dir a la dona que ella era l'única persona caritativa que havia trobat en tota la ciutat, i l'advertí que al vespre hi hauria una tempesta formidable que faria que la ciutat quedés submergida. Li digué que, passés el que passés, ni ella ni els seus sortissin de casa, que no els passaria res. Actualment, encara es diu que la nit de Sant Joan, es veu aparèixer la dona amb la pastera al cap i se senten venir del fons de l'estany els crits embogits dels habitants de la ciutat maleïda. (Viquipèdia)

Estany de Montcortès. Baix Pallars


Un dels embarcador de l'estany

L'estany de Montcortès vist del del sector nord

Sector de ponent de l'estany de Montcortès

Extrem nord-est de l'estany

Sector nord-est de l'estany de Montcortès. L'estany és envoltat de prats de pastura majoritàriament de vaques, però també de cavalls

Avui tots teníem feina a fer fotos

La Colla d'avui menys el fotògraf, a l'estany de Montcortès

Seguit de pedres en perfecte equilibri que algú, amb molta traça,
va col·locar a la vora de l'estany i que constitueix un veritable
monument improvisat



Pantà de Terradets. Al fons, Llimiana
No hem pogut dinar ni a la Pobleta de Bellveí ni a la Plana de Montros perquè en un lloc feien vacances i a l'altre el dia de descans. Així doncs que ens hem arribat a un restaurant de Cellers, arran d'aigua de l'embassament de Terradets, lloc on hem aprofitat per admirar els paisatges tardorals de l'entorn.

Cellers és un poble del Pallars Jussà que forma part del municipi de Castell de Mur. Està situat a l'oest de l'embassament dels Terradets, al sud de la comarca. 

El pantà de Terradets és a la Noguera Palleresa, just a sobre del pantà de Camarasa, al Pallars Jussà. Aprofita l'engorjat dels Terradets, que separa el Montsec de Rúbies, a llevant. del Montsec d'Ares. Va ser construït l'any 1935 per La Canadenca. Té una longitud de 8 km.


Llimiana, poblet que mira al pantà de Terradets i que recomanem de visitar

Asseguts davant del pantà de Terradets a l'hora de la migdiada