dimecres, 18 de gener de 2017

Dimecres, 18 de gener de 2017



Dia de fred intens. La majoria dels guants que portàvem han estat purament decoratius fins que ha aparegut el sol i ens hem refet. Dels extraordinaris paisatges agrícoles de Gallecs no cal parlar-ne. Les fotografies són prou eloqüents.

Si la llarga excursió del dimecres passat ens va deixar prou baldats, la d’avui ha estat plàcida, tranqul.la i planera, encara que freda de veritat. Si el dia passat vàrem arribar a casa a 2/4 de 3 avui hem fet la pau i hem arribat a 2/4 d’1 (sempre sense comptar el Frutos, que ha tornat fins a casa a peu).

Novetats. El Marcel·lí ha reaparegut després d’unes llargues vacances genolleres. També sembla que el Teri ens vol abandonar... (es pensa que només es fa vell ell).








La Colla d'avui a la font de la Torre d'en Malla. Damunt una petita part dels extraordinaris camps de Gallecs, uns de llaurats i els altres amb els sembrats verdejant. Continuem dient amb Joan Oliver que, COM EL VALLÈS, NO HI HA RES !

Font de la Torre d'en Malla

La Torre d'en Malla

La Torre d'en Malla de Gallecs i part de les seves terres

dimecres, 11 de gener de 2017

Dimecres, 11 de gener de 2017



La sortida d’avui l’hem ben aprofitada encara que hàgim arribat una mica tard. L’anada a la Vall d’Horta tota la colla ha estat una bona cosa. A més hem trobat al masover de Pregona que ens ha permès de voltar per tot el clos d’aquesta masia de traces modernistes. Finalment els més caminadors ens hem enfilat fins a la carena dels Emprius i hem baixat pel coll i font del Llor i el Marquet de les Roques. Abans de baixar, però, hem tingut ocasió d’endinsar-nos fins al Cau dels Emboscats, que va servir de refugi i amagatall, durant la guerra civil, per a diverses persones de Sant Llorenç Savall. Això no es va conèixer fins l’any 1956 quan el malaguanyat Biel Dalmau de les Oliveres ho va donar a conèixer.
Mas de Pregona. Sant Llorenç Savall














L'amable Masover de Pregona












La Colla d'avui, havent esmorzat prop del Romeu. Sant Llorenç Savall

L'espectacular carena dels Emprius.

A l'esquerra Pregona, a la Dreta El Romeu. Vall d'Horta

El Cau dels Emboscats



El Cau dels Emboscats. L'entrada és a la part més fosca. La finestra penjada sobre l'abim és al centre, amb vegetació. A la dreta, a baix el llibre de registre i a dalt el pessebre. La llàstima és que només un hi ha baixat. Encara sort que era el narrador fotògraf i ho ha pogut explicar.

Roques de Finestrelles

Roques de Finestrelles

Roques de Finestrelles

Font del Llor

Font del Llor

El Marquet de les Roques. Sant Llorenç Savall. Havia estat de Joan Oliver, Pere Quart, el de: COM EL VALLÈS, NO HI HA RES. Dalt de tot, al fons, Finestrelles

dimecres, 4 de gener de 2017

Dimecres, 4 de gener de 2017



La primera sortida d’aquest 2017 l’hem fet a Sant Llorenç del Munt, sector de Rocamur i del Daví. Hem visitat les ruïnes del Borrell, que cap dels que hi hem anat les coneixíem. Quan ens hem posat a caminar el dia era molt encaparrat però s’ha anat aclarint, a mesura que passava el temps fins que ha lluït un bon sol. Entretant la resta del grup han esmorzat, esperem que plàcidament, a Sant Llorenç Savall.

Pedra d'Àliga. Sant Llorenç Savall

Pedra d'Àliga

Rocamur. Sant Llorenç Savall

Rocamur. Sant Llorenç Savall

Rocamur o la Màquina de Tren. Sant Llorenç Savall

Xemenèia de la Màquina de Tren

La mini Colla de caminaires d'avui a coll Gavatx, havent esmorzat. Al fons, la Morella. Fem cara de fred, oi?

Ruïnes de Can Borrell

Ruïnes de Can Borrell
Aquesta masia de Can Borrell va ser abandonada en el segle XIX. Sembla que els Borrell no tenien massa amics per Sant Llorenç. Del blog Trail Sant Llorenç del Munt copio: 
"Una de les llegendes atribueix la decadència del mas a una maledicció per la participació de la família,  conjuntament amb els Carner i els Burc, a l'assassinat el 1350 de l'abat del monestir de Sant Cugat. Aquell crim va ser real, però no hi ha cap document que acrediti la participació dels Borrell.
La segona de les llegendes també atribueix la crisis dels Borrell a una maledicció, però en aquest del diable. En un any extraordinàriament bo de molta collita, el propietari de la finca hauria tancat un pacte amb el dimoni: li cediria tres jornalers que treballarien de valent en tot però, acabada la feina,  es cobraria l'ànima del pagès. Per evitar això últim, a la dona del Borrell se li hauria acudit una enganyifa. Quan ja no quedava res per collir al camp, van ordenar als tres enviats del diable feines impossibles per tal que mai les podessin acabar. Però quan el dimoni ho va descobrir s'hauria enfadat i hauria calat foc al mas, matant als seus ocupants".