Recorregut pels marges del riu Ripoll a Sabadell. Un trajecte relativament planer, d’uns 13 km. De la Bassa de Sant Oleguer al pont de Castellar del Vallès, anar i tornar.
Dia de Sant Josep Olalla, que a més ahir va fer 81 anys. Ho hem celebrat amb coca i ratafia. Felicitats per partida doble.
El bernat pescaire ha estat el protagonista de l’excursió.
N’hem trobat a peu dret o volant, moltes vegades durant el recorregut. Destaquem
també una sorpresa desagradable: no haver vist ni un sol peix al riu.
Passarel·la de ferro del camí Vell de
Polinyà. En un cap hi ha el barri de Torre-romeu que deu el nom a la torre que
Silvestre Romeu el “Pa i Ceba”, hi va construir, abans de formar-se el barri. Com
que en passar n’hem parlat, copio a continuació el que vaig escriure al llibre Itineraris pel rodal de Sabadell: Silvestre Romeu era un industrial sabadellenc que va ser alcalde entre 1911 i 1913. Durant el locaut (tancament temporal d’una indústria per decisió del patró, per conflictes laborals) de gran part de les fàbriques de Sabadell l’any 1910, Silvestre Romeu, president de la Unió Industrial, en una reunió va pronunciar la cèlebre frase “els obrers aguantaran mentre tinguin pa i ceba” A partir de llavors sempre més el va acompanyar el nom de “Pa i Ceba”.
Pont de la Salut. Inaugurat el gener de
1864. Té 7 ulls, 17,5 m
d’alçada i 132 m
de llargada. Després de la seva construcció el camí de Sentmenat i de Caldes es
va convertir en carretera. L’any 1953 es va eixamplar fent un voladís. Es va
construir per iniciativa de Feliu Vilarrúbies. Porta el seu nom un carrer
important de Sabadell.
 |
| Riu Ripoll al seu pas pel Pont de la Salut |
A la majoria de rescloses del tram del Ripoll que
passa per Sabadell s’hi va construir l’esglaonat que veiem a la fotografia, per
tal que els peixos poguessin anar amunt i avall. Aquesta és la resclosa de Sant
Nicolau. |
| La Colla dels Dimecres, avui. |
Les fonts
del Socaire són al Prat Vell, que havia estat arrendat a un personatge de la Creu Alta que es
dedicava a recollir soques i allà hi tenia els horts. N’hi ha dues, la de Sant
Jaume, avui en terreny particular i la de la Figuera que és la que tenim a la fotografia.
 |
| La Font dels Gitanos amb un ocellaire prenent el sol |
Font de la Mina.
Porta aquest nom perquè l’aigua va ser canalitzada d’una gran
mina que passa per sobre. En realitat no és una mina, sinó l’antiga sèquia que,
en no ser usada des de fa força anys, ha esdevingut una captació d’aigua. És
una font moderna, inaugurada el 2013, resultat de conduir aquesta aigua que es perdia pel marge.
Can Roqueta vista des del riu. Fa pocs anys era una
pura ruïna. Ha estat restaurada però pel que es veu a la foto te les finestres
tapiades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada