Tantes vegades d’anar al
Montcau i entorns i mai ens havíem passejat pel pla que conforme l’extraordinari
bony que té a la part que mira al Bages. El que molt sovint anomenem el Cul del
Montcau. Ens han sorprès els munts de pedres que hi ha els quals formen un
paisatge estrany, diferent. Les panoràmiques, com les del Montcau,
extraordinàries.
L’esmorzar l’hem fet en
una clariana, damunt mateix de la roca Encavalcada i com era d’esperar ens hi
hem arribat per poder fer, un cop més, la foto des de dalt, amb els equilibres corresponents. Aquest cop, i gràcies
al Photoshop, hem aconseguit la foto sencera d’aquesta rocambolesca roca
falcada entre dues més. a. Mireus-la bé. Val la pena.
|
Pla de sota el Montcau. Sant Llorenç del Munt |
|
Pla de sota el Montcau |
|
Pla de sota el Montcau |
|
Pla de sota el Montcau |
|
Carena dels Emprius vista des del pla de sota el Montcau |
|
La Colla d'avui escoltant atentament al mestre Sala. Mirador de sobre de la Roca Encavalcada de les Fogaroses. Sant Llorenç del Munt |
|
Els narcisos o almesquí, avui, la nota de color de la muntanya |
|
Narcisos
o almesquí. Petita planta amb flors
grogues que creix sobre sòls molt prims fins als 1.200 m a les muntanyes
mediterrànies. Planta perenne calcícola que creix sobre prats secs, codines i
allà on el sòl és escàs. Viquipèdia
|
|
Una de les agulles de les Fogaroses |
|
Una serp, al camí de la carena del Pagès |
|
La Roca Encavalcada de les Fogaroses de Sant Llorenç del Munt, vista des de sobre. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada