dimecres, 7 de febrer del 2018

Dimecres, dia 7 de febrer de 2018



Amb la dèria que hem agafat per conèixer llocs nous avui hem anat a un lloc que hem vist tots milers de vegades, de lluny, però mai d’a prop. Cal fer una excepció, la de Joan Carreras que el va descobrir, però, diumenge passat, amb el grup de Natura de la UES.  Hem anat al turó de Montcada, aquell que de petits ja el veiem mig menjat per culpa de la fàbrica de ciment de Montcada.

El melic de Venus
Ha estat una excursioneta molt agradable, amb unes panoràmiques excepcionals de la plana del Vallès i del Barcelones. Hi ha uns camins amples i agradables de fer. Un d’ells dóna tota la volta al turó, des d’una bona alçada. La pujada al cim ja és tota una altra cosa, per gent de la nostra edat. Una pujada força i dreta per un camí pedregós i aixaragallat és el que cal fer per arribar-hi. Però la satisfacció de pujar fins dalt i poder contemplar tots uns indrets que tenim tant coneguts,  i veure’ls des d’un punt diferent dels habituals, i a vista d’ocell, prou s’ho val.

Hem encepegat un dia de fred però amb un solet ben lluminós que ha fet que tots ens hàgim felicitat de la passejada d’avui.


Un dels petits monuments del turó, amb l'escut dels Montcada i la bonica llegenda: La pau del turó. (De la mateixa manera que algú ha fet unes pintades en el monument, jo m'he permès d'esborrar-les de la foto)
Una de les famoses fonts de Montcada

En segon pla, Sabadell des del turó de Montcada

La Colla dels descobridors, d'avui

Xemeneies de Sant Adrià, amb el mar al fons

Plana del nostre Vallès amb una part de Montcada als peus, Cerdanyola  Ripollet a esquerra i dreta, més al fonts Terrassa i Sabadell, també d'esquerra a dreta i al fons de tot, Montserrat i la Mola

Contrallum amb el mar al fons. Retallat pel mar les xemeneies de Sant Abrià i Barcelona i més ençà Santa Coloma i la Torre del Baró

Cim del turó de Montcada

Bassiol on es poden admirar diferents vegetals d'aiguamoll

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada