Sortida en plenes vacances, però Déu n'hi do de la colla, total vuit. I amb una novetat. La presència d’un nou veterà del Gràcia, en Tomàs Fernàndez. Benvingut a la colla!
Itinerari: Coll d’Estenalles, la Mata, ermita de Sant Jaume de la Mata, font Freda, Coll de Boix, Coma d’en Vila i coll d’Estenalles.
Avui em après un dels itineraris per anar a l’Hospital de Sang, sense arribar-hi. I ens hem entretingut observant una planta que amb les seves flors grogues donaven un toc de color al camí: el Pericó.
A la mata hem lliurat un document d’autorització a la Diputació de Barcelona, per tal que faci l’us divulgatiu que cregui convenient d’un vídeo històric, filmat dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac.
L’any 1993 Manel Galícia i Lluís Fernàndez de la Unió Excursionista de Sabadell varen enllestir un vídeo on hi ha tot el procés de producció de rajoles manuals del “Rajoler de la Vall d’Horta” Des de l’arreplega de l’argila, fins a la venda de la cuita de les rajoles. El rajoler era en Pere Ventura, conegut pel Xera. Tenia el forn a tocar de la masia de la Roca a Sant Llorenç Savall.
 |
| Font Freda. Serra de l'Obac |
 |
| Font Freda |
 |
| Basses de la font Freda |
 |
| Basseta abeurador de la Coma d'en Vila. Mingo, Teri, Joan, Norbert, Tomàs, Recaj, Moix i el fotògraf Lluís, a l'altra banda. |
 |
| L'últim graó per arribar al coll de Boix |
 |
| El Moix, a coll de Boix |
 |
| Coll de Boix, amb Montserrat al fons |
 |
| Coll de Boix, amb la Mola, al fons |
 |
| Restes del mas de la Coma d'en Vila |
Del pericó se’n diu també herba de Sant Joan i herba foradada. Les fulles, mirades a contrallum, sembla que estiguin foradades. És per això que el nom científic és el de “Hypericum perforatum”
Les fulles i les flors tenen tantes propietats que només en podem fer un petit resum. Vulgarment se li diu " oli de cop ", perquè te propietats antiinflamatòries, cicatritzants i antisèptiques per a traumatismes o cops, ferides i cremades. Penseu que, " Qui té oli de pericó, no li cal metge ni doctor ".
 |
| Flor de Pericó |
També té propietats antidepressives, i s’utilitza per l’ansietat, terrors nocturns i depressió lleu, però és totalment ineficaç en casos de depressions greus.
El pericó té efectes secundaris com molèstia gastrointestinal, mals de cap i, atenció, disfunció sexual (inclou la impotència). A més a més, anul·la els efectes d’altres medicaments, com anticonceptius, antidepressius, antiin-flamatoris, analgèsics...
A l’edat mitjana es cremava a les cases en què es creia que hi havia entrat el Dimoni, fins a tal punt que era coneguda com espantadimonis. És per això que convé posar-ne un ramet a la porta, per espantar els mals esperits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada