Primers de setembre i el
grup comença a normalitzar-se. Alguns ja han tornat de vacances, i això que en
fan tot l’any (costa d’entendre, però és així). Retorn també a un dels
itineraris clàssics: coll d’Estenalles, mirador de les Pinasses o dels Òbits.
Els que se sentien més forts han aprofitat per pujar al Montcau, de passada...
I el Vicenç Frutos, que ja li comencen a dir el Correcamins, de tornada ha
tornat a fer el Montcau, perquè no quedi cap dubte que és el que està més fort.
L’anècdota: el gos del
Teri, la Neula,
se li ha menjat l’esmorzar al Sala, que no sabia que els gossos ja ho solen fer
això.
 |
| La Mola des del mirador de les Pinasses o dels Òbits |
 |
| El turó de les Nou Cabres, des del mirador de les Pinasses o dels Òbits |
 |
| La Colla d'avui al mirador de les Pinasses o dels Òbits. (El fotògraf, darrera la càmera) |
 |
| Els Òbits |
 |
| Els Òbits |
 |
| Els Òbits |
 |
| Els Òbits |
 |
| Els Òbits |
 |
| Els Òbits |
 |
| Reproduïm la placa de la Font Flàvia, en homenatge dels qui van arreglar la font, la colla dels Ximples dels Amics de les Arts de Terrassa, el 4 de novembre de 1978. |
 |
| De gent del Barça te'n troves a tot arreu, fins i tot a la Font Flàvia, a Sant Llorenç del Munt. Per molts anys |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada