dimecres, 27 d’abril del 2016

Dimecres, 27 d'abril de 2016



Tant grans i, de fet, anem de pal a pal. Si el dimecres passat ens vàrem passar per massa i arribarem tard a casa, avui ens hem passat per poc i hem arribat ben d’hora. La qüestió és que finalment, després de parlar-ne molt, hem anat a Sant Sebastià de Montmajor des dels Tres Pins i en tornar ens hem arribat a l’Alzina Balladora per fer el trajecte una mica més llarg.
Dia perfecte. Ni fred ni calor. Llàstima de la mala visibilitat que no ens ha permès veure les extraordinàries panoràmiques que es divisen de Gallifa, amb el castell,  i molt especialment del majestuós cingle, amb Sant Sadurní al capdamunt.

Ei ! Si hi voleu anar des de Caldes, en bona companyia, cliqueu aquí:
 
Sant Sebastià de Montmajor. Caldes de Montbui

Els xeragalls han deixat el camí ben galdós

Arribada a Sant Sebastià de Montmajor

Raconada del costat de l'església

Tombes dels prohoms sabadellencs Vila Cinca i Vila Arrufat

Part del darrere de l'església de Sant Sebastià de Montmajor

Absis de l'església romànica llombarda de Sant Sebastià de Montmajor

Campanar de Sant Sebastià de Montmajor

La Colla dels Dimecres d'avui a Sant Sebastià de Montmajor

El curiós rellotge (?) de Sant Sebastà

Penell i campana de la torre anterior

L'Alzina Balladora amb el seu monument al peu de la pista que va de Castellar del Vallès a Catafau (Cadafalch). El camí que s'enfila condueix al Puig de la Creu. Al monument hi ha una placa del Centre Excursionista de Castellar on s'explica que a inicis del segle XX, les colles s’aturaven en aquest indret en tornar de l’aplec de Sant Sebastià i, acompanyats de músiques de gralles, hi ballaven alegrament, entorn d’una gran alzina


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada